La dermatologia és l’especialitat mèdica que s’encarrega de la detecció i tractament de les patologies cutànies i de les manifestacions que algunes malalties internes o estats psicològics provoquen en la pell. De fet, “la pell indica no només l’existència d’una determinada malaltia interna, sinó també la forma de vida de cada persona.”
La doctora Rodríguez va decidir dedicar-se a la medicina perquè l’atreia “el vessant d’altruisme i humanisme que comporta. Els anys vuitanta vaig començar els estudis universitaris amb moltes ganes, però vaig trobar una institució massificada, on l’estudiant mateix es convertia en el director del seu programa de formació. Per altra banda, vaig gaudir d’un bon ensenyament pràctic.”
Un cop graduada, realitzà pràctiques a diverses àrees de l’Hospital Sagrat Cor, “com el servei de medicina interna o la unitat de cures intensives. Paral·lelament també vaig assistir a les sessions informatives del servei de dermatologia.”
Va ser aleshores quan començà a interessar-se per aquest camp i quan decidí d’especialitzar-s’hi. “Vaig fer l’especialitat a l’Hospital del Sagrat Cor sota les ordres del doctor Umbert, el cap de servei de dermatologia, al qual considero el meu mentor. Encara ara assisteixo a les sessions per a dermatòlegs dels dijous de l’Hospital per comentar i contrastar els casos més difícils o dubtosos.”
Per a l’exercici de la dermatologia la doctora Rodríguez s’ha decantat pel sector privat: “Col·laboro amb la Clínica Corachan i tinc dues consultes. La medicina privada és la via per a molts dermatòlegs perquè no existeixen gaires places hospitalàries de la nostra especialitat a Catalunya i perquè tradicionalment ha estat una branca molt vinculada amb la sanitat privada.”
L’exploració i detecció de patologies cutànies continua sent molt visual i externa: “entorn del 80% de les tècniques emprades són visuals. Moltes vegades prenem fotografies per observar l’evolució d’una patologia al llarg de l’any. Aquest component humà fa que sigui indispensable una bona experiència per arribar al diagnòstic.”
Les patologies benignes més freqüents són “l’acne, els papil·lomes, les berrugues i els èczemes.”
D’altra banda, el fenomen immigratori i la massificació del turisme estan provocant que “es tornin a guarir malalties que al nostre país havien desaparegut, com la sarna, la sífilis o la tuberculosi.”
La terapèutica d’algunes d’aquestes afeccions no només passa per l’ús d’uns fàrmacs, sinó també pel canvi d’alguns hàbits de vida: “El tractament de l’acne juvenil, per exemple, comporta necessàriament un canvi en l’alimentació del pacient, i el d’un èczema seborreic, un replantejament de l’estil de vida.”
A més a més, l’amplitud de la dermatologia explica que aquests especialistes treballin amb d’altres sanitaris: “En el cas de l’acne femení moltes vegades hi ha un component hormonal que cal que un ginecòleg estudiï, i en el de malalties com la psoriasi, un de psicosomàtic que ha de ser tractat per un especialista. La pell reflecteix el nostre estat vital. No és difícil detectar una persona infeliç a través de l’estat de la seva pell.”
Pel que fa a les malalties greus, les campanyes portades a terme han permès que “es pugui detectar en un estadi molt primerenc un melanoma o carcinoma i que es pugui extreure amb una fàcil intervenció quirúrgica ambulatòria. Nosaltres sempre recomanen que els pacients que presentin moltes pigues consultin un especialista. A més, si una piga comença a sagnar, creix o pica, és el moment de visitar un dermatòleg, el qual per mitjà de l’exploració visual determinarà si s’està produint un procés cancerós.”
L’estètica és un dels camps que pot comportar un major creixement de la dermatologia. Les comoditats de què gaudim, l’espectacular evolució de la medicina i els avenços tècnics han propiciat que la nostra esperança de vida augmenti, amb la qual cosa s’han endarrerit les etapes vitals. La dermatologia pot ajudar a mantenir una pell sana i visualment bella durant més temps: “Hem de tenir present que hi ha dos tipus d’envelliment, el genètic i el precoç, i que aquest segon depèn del nostre estil de vida. Els dermatòlegs podem ajudar a reduir l’envelliment precoç. La nostra recepta és portar una vida sana, tenir cura de l’alimentació, no fumar, emprar uns cosmètics adequats i prevenir l’exposició solar. De fet, nosaltres constatem diàriament la diferència entre una pell que rep atencions i una altra que no en rep, perquè la pell és molt agraïda. Com a metges, apostem per una medicina estètica racional i preventiva que no tingui per objecte una transformació dràstica de la persona, sinó una sensació de benestar que l’ajudi a sentir-se bé.”
La demanda de consultes i serveis estètics no és únicament femenina, sinó que cada vegada més els homes els demanen: “Es tracta d’homes joves que desitgen envellir més tard i en millors condicions.”
Aquest camp és un dels que disposa de més mitjans d’acció, fonamentalment per l’interès de la indústria farmacèutica, que s’ha adonat de les possibilitats de benefici del sector. “El metge no es pot deixar guiar per les recomanacions empresarials; ha de tenir un criteri previ per escollir el millor producte o tècnica.”
La dermatologia gaudeix d’un excel·lent nivell assistencial en el nostre país, però encara continua sent deficitària quant a inversions destinades a la investigacióAla doctora Rodríguez li agradaria dedicar part del seu temps a l’estudi de l’envelliment cutani.Ara per ara, però, les seves prioritats són continuar treballant en les seves dues consultes i poder formar-se i reciclar-se per tal de donar una bona atenció als pacients. De fet, dedica part de la jornada a l’estudi de revistes especialitzades i també assisteix de forma regular als congressos i reunions de l’especialitat.
